Parlar del territori o del paisatge d’un indret sempre és una feina difícil, atesa la complexitat de factors que hi intervenen i les múltiples visions que se’n poden fer.

Però si alguna cosa té el Priorat és excepcionalitat. A ningú se li pot escapar en una passejada pel territori que es troba davant d’un paisatge singular, d’unes característiques que el fan ben diferenciat de qualsevol altre indret, tot i tenir similituds orogràfiques o agronòmiques.

Aquí, a la DOQ Priorat, el clima i el sòl s’han conjugat per definir un paisatge que pot no ser atractiu per algunes persones, però que pot ser capac de seduir-ne unes altres. La indiferència mai serà una característica que el defineixi. Però com qualsevol paisatge, la mà de l’home és present i li dóna un toc personal, és el símbol evident de l’esforc del treball en un terreny adust i difícil, que no pot fer res més que transformar-se en un paisatge especial. Al final de tot, la característica principal que defineix el paisatge de la DOQ Priorat és la uniformitat: qualsevol dels closos, costers, vessants, riuets, hortets, camins, les mateixes barraquetes de tros o les masies, tenen un toc característic i autèntic que els identifica amb el que és l’essència del Priorat. Hom sap que es troba en un espai concret i definit, un territori amb solera, tradició i espectacularitat paisatgística. És el territori de la llicorella, que passa sobtadament de les muntanyes amb suaus carenes a uns vessants amb pendents impracticables, on l’observador es pregunta com en algun moment algú ha pogut gosar plantar-hi vinya…

La DOQ Priorat forma una unitat paisatgística compacta i ben definida, constituïda pel gran amfiteatre muntanyós que s’estén al peu de la serra de Montsant, per la litologia pissarrosa dels seus vessants i pel tractament que des de sempre s’hi ha donat en l’àmbit agrícola, que s’ha mantingut gairebé intacte fins als darrers temps.

L’orografia d’aquesta zona fa que s’hagi de conrear la vinya en costers de pendents tan pronunciats que obliga, en alguns casos, a construir-hi terrasses.

El paisatge que generen aquestes vinyes és un dels trets característics del Priorat que li donen aquesta personalitat tan acusada.

El paisatge constitueix per ell mateix un valor de l’expressió cultural del territori, perquè sigui el mitjà més important per arribar a assimilar l’essència del caràcter i la manera d’entendre la vida de les persones que viuen i treballen en aquell espai. En aquest sentit, i amb la finalitat de protegir aquest valor per a les generacions futures, determinades pràctiques culturals en l’ordenament del territori venen regulades per la Denominació d’Origen Protegida Priorat mitjançant normativa interna en materia de paissatge. En definitiva el paisatge de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat és l’expressió visual de la dura relació entre l’acció humana i l’entorn, de la seva traça cultural sobre l’espai, passant a ser un profund senyal d’identitat dels seus vins i de la manera d’elaborar-los.

Bona part del territori de la DOQ Priorat gaudeix d’algun tipus de protecció paisatgistica, bé sigui com a Pla Especial d’Interès Natural (PEIN); Xarxa Natura 2000; o com a part del territori inclòs al Parc Natural de la Serra de Montsant.

La DOQ Priorat té catalogat el 100% del territori d’acord amb els condicionants propis per a la plantació de la vinya.

La DOQ Priorat, membre de CERVIM

El Centre de Recerca, Estudi i Valorització per a la Viticultura de Muntanya (CERVIM) és un organisme internacional constituït el 1987 sota l’impuls de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV). Agrupa regions i organismes regionals, nacionals i internacionals que treballen per la valorització i preservació de la viticultura de muntanya.

Aquesta institució es regula segons la legislació de la Vall d’Aosta des de 2004, amb seu en aquesta regió. Des de la seva fundació, el centre garanteix els interessos de la viticultura de muntanya i en pendent forta. Du a terme estudis, recerques i congressos i participa a totes les trobades internacionals i de sector que debaten assumptes relatius a la viticultura.

La DOQ Priorat va ser admesa a principis de l’any 2013 en aquest selecte grup de regions vitivinícoles. El 30 de maig de 2013 el president de CERVIM, Roberto Gaudio, va presentar a Barcelona i a Porrera la incorporació de la DOQ Priorat a aquest organisme.

Totes les zones productores que formen part de CERVIM tenen un seguit de característiques comunes que permeten parlar d’una viticultura “heroica”. La viticultura “heroica” ve definida per una sèrie de condicionants en els quals encaixa la DOQ Priorat, com ara els següents: condicions orogràfiques amb poca mecanització; vinyes petites, a vegades fraccionades i sovint organitzades en terrasses; empreses agrícoles amb superfície de conreu continguda; necessitat d’inversions econòmiques elevades per a la modernització dels cultius i, finalment, l’existència de condicions climàtiques adverses.